Anàlisi ambiental de plàstics utilitzats en equips de protecció del medi ambient

L'entorn aplicable als plàstics en equips de protecció ambiental depèn principalment de la resistència a la corrosió del material, la resistència a la temperatura, la resistència mecànica i les condicions reals de funcionament de l'equip. En projectes d'enginyeria ambiental, com ara el tractament de gasos residuals, el tractament d'aigües residuals, la purificació química d'aigües residuals i el transport de mitjans àcids/àlcalis, els materials plàstics s'utilitzen àmpliament a causa del seu pes lleuger, bona resistència a la corrosió i facilitat de processament. Per exemple, el polipropilè (PP) és adequat per a moltes torres de neteja de gasos residuals àcids/àlcalis, dipòsits d'emmagatzematge de productes químics i equips de tractament d'aigües residuals, que mostren una bona adaptabilitat en contacte amb diversos mitjans corrosius; El clorur de polivinil (PVC) s'utilitza habitualment en canonades de drenatge, conductes de ventilació i alguns sistemes de transport de mitjans químics a baixa temperatura, però la seva resistència a la temperatura i resistència a l'impacte són una mica limitades; El polietilè (PE) té una bona duresa i resistència a l'impacte, el que el fa adequat per a algunes canonades de transport d'aigües residuals, contenidors d'emmagatzematge de líquids i instal·lacions de suport a l'aire lliure; El fluorur de polivinilidè (PVDF) té una alta resistència a la corrosió química i es pot utilitzar en algunes condicions altament corrosives que requereixen una alta estabilitat del material. En aplicacions pràctiques, l'abast aplicable no es pot determinar únicament pel tipus de plàstic; també cal analitzar la composició del medi, la concentració, la temperatura, la pressió i el temps de contacte. Especialment quan es tracten solucions àcids i àlcalis d'alta concentració, aigües residuals que contenen dissolvents orgànics o gasos residuals industrials complexos, la compatibilitat entre els materials i el medi s'ha de confirmar per endavant per evitar l'envelliment, la deformació, l'esquerdament o les fuites de l'equip a causa d'una selecció incorrecta del material.

 

La temperatura ambiental, l'estrès de l'equip, el clima exterior i les condicions de funcionament a llarg termini també afecten directament el rendiment dels plàstics en els equips de protecció del medi ambient. En entorns operatius d'alta temperatura, alguns plàstics són propensos a suavitzar-se, disminuir la rigidesa o canviar les dimensions. Per tant, l'interval aplicable s'ha de determinar en funció de la temperatura de funcionament a llarg termini del material i dels requisits de disseny de l'equip, en lloc de basar-se únicament en dades de resistència a la temperatura a curt termini. Quan s'utilitza a l'exterior, l'equip pot estar exposat a la llum solar, la pluja, el vent, la sorra i les fluctuacions de temperatura durant períodes prolongats. Alguns plàstics poden envellir, tornar-se trencadissos o experimentar una disminució de les propietats superficials a causa de la radiació ultraviolada. Per tant, els materials amb resistència a la intempèrie s'han de seleccionar en funció de la situació real o s'han de prendre mesures de protecció adequades, com ara ombrejats, recobriments protectors i altres mesures de protecció adequades. Per als equips de protecció del medi ambient que han de suportar determinades pressions, impactes o càrregues mecàniques, s'han de considerar acuradament la resistència, la rigidesa, el gruix i la fiabilitat de les connexions per evitar deformacions i danys causats per estrès a llarg termini o instal·lació incorrecta. A més, en escenaris com estanys de tractament d'aigües residuals, torres de purificació de gasos d'escapament i equips d'emmagatzematge de productes químics, s'ha de prestar atenció a la compatibilitat entre els plàstics i els components de suport com ara segells, canonades i vàlvules per garantir el funcionament estable de tot el sistema. En general, els plàstics utilitzats en equips de protecció del medi ambient són adequats per a diversos entorns corrosius i condicions industrials convencionals; tanmateix, la seva eficàcia està estretament relacionada amb la selecció de materials, la qualitat de fabricació, els mètodes d'instal·lació i la gestió del manteniment. Només seleccionant els materials adequats en funció de les condicions de funcionament específiques i inspeccionant regularment les superfícies de l'equip, les juntes soldades, els punts de connexió i els segells, es pot reduir el risc de fallada de l'equip i allargar la vida útil.